UN HOME GRAN
Un home gran travessa el carrer,
acompanya el seu feixuc caminar
d'un bastó de mànec treballat.
Mica en mica s'acosta a l'acera
a part de gran, se'l veu gavanyat
Quan temps fa que havia estat jove?
que havia estimat, somiat i lluitat.
Em temo que n’hi ho recorda
només és un home vell i cansat.
esperant que arribi l'hora trista
l'hora del seu comiat.
1 comments:
Lo único que me separa del hombre grande, son días.
Publica un comentari a l'entrada