25.10.17 - 1 comment

ENVELLIR


No vull ara que em faig gran
caure en un ostracisme 
al que ja m'hi condemnaràn.
Ni vull enfocar el temps que queda
amb excessiva desidia, ni tampoc
amb rebelía exagerada
que cada cosa s'ha de fer al seu temps
i en la seva justa mesura.
Intentaré presevar la lucidesa
que és el do més preuat
sense massa escarafalls
ni aldarulls innecessaris.
M'estimo la lucidesa
per damunt les altres coses.
Envelleix qui ha viscut
i cal acceptar-ho con un procés
natural, com el que és
malgrat no ens agradi:
una venjança de la naturalesa.

*

1 comments:

i cal acceptar-ho con un procés..
As´és.
Salut

Publica un comentari a l'entrada